Com formular una pregunta de recerca — concreta, resposta possible i ben delimitada, amb exemples de diferents disciplines

Has aconseguit que t’aprovin el tema, però cada versió de la teva pregunta o és massa àmplia (“no acabaràs ni en 80 pàgines”) o tan estreta que no trobes prou bibliografia. El tutor et diu “acota-ho” sense dir exactament com, i tu vas reescrivint fins que tot sona igual. Et cal una forma clara i objectiva de passar del tema al tipus de pregunta que fa avançar el TFG o el TFM.

Una bona pregunta de recerca és clara, investigable i ben acotada en població, espai i temps, i s’alinea amb el mètode (quantitatiu, qualitatiu o teòric). Comença d’un tema, genera versions en embut, comprova mesurabilitat i abast, i reescriu fins que la pregunta sigui específica, viable i rellevant per al teu TFG o TFM.

In this guide

• Què vol dir exactament “com formular una pregunta de recerca”?
• Com puc passar d’un tema general a una pregunta específica?
• Quines característiques té una bona pregunta de recerca?
• En què es diferencien una pregunta feble i una de forta?
• Com delimitar abast, població i context perquè la pregunta sigui viable?
• Quins són alguns exemples de preguntes de recerca per TFG i TFM?
• Com connectar la pregunta amb el mètode (quantitatiu, qualitatiu o teòric)?
• Quins errors cometen sovint els estudiants quan formulen la pregunta de recerca?
• Com revisar i posar a prova la meva pregunta abans de lliurar la proposta?
• Before you move on: pregunta de recerca checklist

Què vol dir exactament “com formular una pregunta de recerca”?

Formular una pregunta de recerca vol dir convertir un tema en una pregunta clara i investigable que guiï decisions de mètode, mostra i anàlisi. La pregunta ha d’indicar què vols saber, amb qui, on i quan, i com s’hi podria respondre amb dades o anàlisi teòrica. Si no es pot respondre de forma raonable en un TFG o TFM, cal acotar-la o canviar el tipus d’estudi.

Definicions clau

• Pregunta de recerca: enunciat interrogatiu que focalitza l’objectiu central de l’estudi.
• Variables: característiques que poden variar (p. ex., hores d’ús de xarxes socials; nivell d’ansietat).
• Operativització: traduir conceptes en mesures observables (escales, indicadors, criteris).
• Abast: límits de població, espai i temps que fan viable respondre la pregunta.

Quan sabré que està “bé formulada”?

Quan una persona aliena al teu projecte la llegeix i:

• entén en 10 segons què vols saber,
• identifica la població i el context,
• pot imaginar quin mètode s’hi ajusta,
• i veu possible obtenir dades prou bones dins del temps i abast d’un TFG/TFM.

Per què aquest pas marca la diferència?

Una pregunta precisa evita resums bibliogràfics dispersos, et guia per cercar fonts útils, i simplifica la redacció del marc teòric, la metodologia i el capítol d’resultats. També fa més fàcil negociar amb el tutor canvis concrets.

Com puc passar d’un tema general a una pregunta específica?

Passar del tema a la pregunta requereix “embutar” el focus: partir d’una idea àmplia, filtrar per població, espai i temps, i escollir l’angle (comparar, explorar, explicar). Escriu 3–5 versions progressivament més concretes i comprova si les pots respondre amb el temps i els recursos disponibles.

Procés en 6 passos (amb microexemples)

1. Especifica el tema d’interès en una frase: “xarxes socials i benestar d’estudiants universitaris”.
2. Tria l’angle d’anàlisi: comparar, explicar (causalitat), descriure, explorar significats, avaluar un efecte.
3. Defineix població i context: “estudiants de 1r–2n curs a universitats públiques del Barcelonès”.
4. Afegeix un període temporal: “curs 2025–2026”.
5. Operativitza conceptes clau: “hores diàries a TikTok/Instagram” i “ansietat (GAD-7)”.
6. Redacta 3–5 versions i escull la més viable:
   • “Com s’associa el temps d’ús de TikTok/Instagram amb l’ansietat (GAD-7) en estudiants de 1r–2n curs a universitats públiques del Barcelonès el curs 2025–2026?”

Exemples ràpids d’embut

• Tema ampli: “teletreball”. Angle: productivitat percebuda. Població: pimes valencianes. Temps: post-2023. Pregunta: “Com varia la productivitat percebuda en pimes valencianes que apliquen model híbrid 3/2 respecte a presencial, entre 2024–2025?”
• Tema ampli: “habits saludables”. Angle: adherència a la medicació. Població: adults >65 atesos en CAPs de Mallorca. Temps: últims 12 mesos. Pregunta: “Quins factors es relacionen amb l’adherència a antihipertensius en >65 anys a CAPs de Mallorca durant els darrers 12 mesos?”

Si el tema encara balla

Si encara no tens tema o el tens massa obert, fes servir tècniques d’embut i mapes d’idees per arribar a un focus viable. Prova aquest recurs: Embuts d’idees que es concentren en un sol tema viable.

Quines característiques té una bona pregunta de recerca?

Té claredat (es llegeix fàcil), investigabilitat (es pot respondre amb mètodes i dades realistes), delimitació (població, espai, temps) i rellevància (contribueix a una conversa acadèmica o professional). A més, suggereix el mètode adequat i evita judicis de valor.

Com fer una bona pregunta d’investigació: criteris ràpids

• Claredat: sense paraules ambigües (“impacte” si no es defineix). Preferible “associació”, “canvi”, “experiència”.
• Especificitat: qui, on, quan. Evita “estudiants” a seques; millor “estudiants de 1r–2n curs a la UPV”.
• Viabilitat: pots accedir a la mostra? tens instruments validats? hi ha bibliografia base?
• Alineació: la pregunta encaixa amb un mètode i una anàlisi que pots executar en un TFG/TFM.

Operativitzar els conceptes clau

• Substitueix grans paraules per indicadors: “rendiment acadèmic” → “nota mitjana de tres assignatures troncals”.
• Matisa verbs: “com influeix” pot implicar causalitat; si no pots establir-la, usa “com s’associa”.

Formats habituals de pregunta

• Comparativa: “En A vs. B, què canvia en Y?”
• Associativa: “Quina relació hi ha entre X i Y?”
• Descriptiva/Exploratòria: “Com descriuen els participants Z?”
• Avaluativa: “Quin efecte té el programa P sobre Y?”

En què es diferencien una pregunta feble i una de forta?

La diferència es veu en la concreció i la possibilitat de resposta. Una pregunta forta diu què s’observarà i amb qui; una feble parla en general. Les bones preguntes també eviten termes vagues i indiquen un camí de mètode plausible.

Àrea/tema	Pregunta feble (massa general)	Pregunta forta (concreta i viable)
Psicologia (xarxes socials)	“Com afecten les xarxes socials al benestar dels estudiants?”	“Com s’associa el temps diari a TikTok/Instagram amb l’ansietat (GAD-7) en estudiants de 1r–2n curs d’universitats públiques del Barcelonès (curs 2025–2026)?”
Infermeria (adherència)	“Per què la gent gran no segueix la medicació?”	“Quins factors (freqüència de seguiment, suport familiar, polimedicació) s’associen amb l’adherència a antihipertensius en >65 anys atesos en CAPs urbans de Palma l’últim any?”
Educació (flipped classroom)	“És efectiva la classe invertida?”	“Quina diferència de nota mitjana hi ha en Matemàtiques I entre grups amb classe invertida i grups tradicionals a 1r de Grau d’Enginyeria a la UPC (2025–2026)?”
Empresa (teletreball)	“Com afecta el teletreball a la productivitat?”	“Com varia la productivitat percebuda en pimes de la Comunitat Valenciana que apliquen model híbrid 3/2 respecte a presencial complet, entre 2024–2025?”

Per què les febles fallen?

• No defineixen unitats d’anàlisi (qui), ni període (quan), ni context (on).
• Fan servir verbs vagues: “afectar”, “impactar”, “millorar” sense especificar com es mesura.

Què fa forta la versió bona?

• Defineix mesures i instruments.
• Dibuixa una mostra plausible.
• Insinua la tècnica (t-test, regressió, codificació temàtica, etc.) sense dir-la explícitament.

Com delimitar abast, població i context perquè la pregunta sigui viable?

Delimita tres coses: la població (a qui preguntes o observes), el context (on) i el temps (quan). Afegeix-hi una definició operativa dels conceptes claus. Amb aquests quatre elements, la pregunta passa de teoria a pla executable.

Abast geogràfic i temporal

• Geografia que puguis cobrir: una universitat, una comarca, una ciutat.
• Temps curt i recent: un curs acadèmic, últims 12 mesos. Evita períodes massa llargs que dilueixin els efectes.

Població i mostra

• Defineix el marc poblacional: “estudiants de 1r–2n curs”, “pacients >65 anys en CAPs urbans”.
• Especifica com accediràs a la mostra (correus institucionals, servei de pràctiques, convenis amb CAPs).

Conceptes i mesures

• Substitueix “satisfacció laboral” per una escala concreta (p. ex., WS), o crea ítems clars si no hi ha escala validada.
• Si és qualitatiu, defineix l’experiència o fenomen i el tipus d’entrevista/observació.

Quins són alguns exemples de preguntes de recerca per TFG i TFM?

Exemples bons comparteixen claredat, abast i mètode plausible. Per a una “pregunta de recerca TFG”, redueix l’ambició; per a una “pregunta de recerca per a TFM”, pots assumir una mostra una mica més gran o una anàlisi més rica, però igualment acotada.

Ciències socials / Psicologia

• “Com s’associa el consum diari de TikTok/Instagram amb l’ansietat (GAD-7) en estudiants de 1r–2n curs d’universitats públiques del Barcelonès (2025–2026)?”
• “Quins factors familiars i acadèmics s’associen amb la procrastinació (PASS) en estudiants de la UIB durant el semestre de tardor 2025?”

Ciències de la salut / Infermeria

• “Quins factors (freqüència de seguiment, polimedicació, suport familiar) s’associen amb l’adherència a antihipertensius en >65 anys atesos en CAPs urbans de Palma durant els darrers 12 mesos?”
• “Com descriuen infermeres d’atenció primària de València les barreres per a l’educació sanitària en pacients amb diabetis recent diagnosticada?”

Educació / Empresa / Dret

• Educació: “Quina diferència hi ha en la nota mitjana i la taxa d’assistència entre grups amb classe invertida i grups tradicionals a Didàctica de les Matemàtiques (Grau d’Educació Primària, UVic, 2025–2026)?”
• Empresa: “Com varia la productivitat percebuda en pimes valencianes que apliquen model híbrid 3/2 respecte a presencial complet, entre 2024–2025?”
• Dret: “Com apliquen els jutjats contenciosos de Barcelona el principi de proporcionalitat en sancions per incompliment d’ordenances municipals de 2023?”

Quan és pertinent una revisió teòrica

• “Quins marcs conceptuals s’utilitzen per explicar l’adopció d’aprenentatge adaptatiu a graus d’Enginyeria a Espanya (2018–2025) i quines llacunes hi ha?”
• Aquí no mesures variables; organitzes teoria i literatura per respondre una pregunta conceptual.

Com connectar la pregunta amb el mètode (quantitatiu, qualitatiu o teòric)?

La forma de la pregunta indica el mètode: verbs com “quant” i “diferència” apunten a quantitatiu; “com experimenten” o “significat de” apunten a qualitatiu; “com s’articula” o “quins models expliquen” apunten a teòric. Si el mètode desitjat no encaixa, reescriu la pregunta.

Indicadors de cada mètode

• Quantitatiu: associació, comparació, predicció; variables mesurables; mostra > n mínima.
• Qualitatiu: experiències, percepcions, processos; mostres petites; entrevistes/observació.
• Teòric: definicions, marcs, classificacions; cerca i síntesi de literatura.

Reformular perquè encaixi

• Vull qualitatiu però tinc una pregunta causal? Canvia “com influeix” per “com descriuen” o “quins significats atribueixen”.
• Vull quantitatiu però la pregunta és vaga? Afegeix mesures: escala, variable dependent, període.

Mini-exemples d’ajust

• De “És efectiva la classe invertida?” a quantitatiu: “Quina diferència de nota mitjana hi ha…?”
• A qualitatiu: “Com perceben l’aprenentatge els estudiants que han cursat classes invertides…?”

Quins errors cometen sovint els estudiants quan formulen la pregunta de recerca?

Els errors típics són de vaguesa, abast i mesurabilitat. Sovint es confon pregunta amb objectiu o hipòtesi. Evitar-los t’estalvia revisions eternes amb el tutor.

Errors concrets i correccions

1. Vaga conceptual

   • Exemple: “Els estudiants rendeixen millor quan estan motivats.”
   • Problema: “motivats” i “rendeixen millor” no estan definits.
   • Correcció: “Com s’associa la motivació acadèmica (AMS) amb la nota mitjana en 1r de Psicologia a la UB (curs 2025–2026)?”

2. Abast immens

   • Exemple: “Com afecta el teletreball a la productivitat a Espanya?”
   • Problema: massa ampli en població i espai.
   • Correcció: “Com varia la productivitat percebuda en pimes de València que apliquen model híbrid 3/2 (2024–2025)?”

3. Mètode implícit inviable

   • Exemple: “Com causa l’ús d’Instagram ansietat?” (causalitat forta sense DGP adequada)
   • Correcció: “Com s’associa el temps d’ús d’Instagram amb l’ansietat (GAD-7) en…?”

4. Judicis de valor

   • Exemple: “Per què la mala gestió pública empitjora la qualitat de vida?”
   • Correcció: “Quina relació hi ha entre els temps d’espera en serveis municipals i la satisfacció ciutadana a…?”

5. Barreja de tres preguntes en una

   • Exemple: “Com afecta X a Y i Z i quines solucions hi ha?”
   • Correcció: selecciona Y o Z, i deixa “solucions” per a la discussió.

Com revisar i posar a prova la meva pregunta abans de lliurar la proposta?

Empra proves ràpides de claredat, mesurabilitat i abast. Llegeix-la en veu alta, fes el “test de l’amic”, i comprova si pots escriure-hi una hipòtesi o protocol mínim. Si alguna prova falla, reescriu i retalla.

Test ràpid de viabilitat (5 proves)

1. Test de 10 segons: algú extern entén qui, què, on i quan?
2. Test de mètode: s’intueix si és quantitatiu, qualitatiu o teòric?
3. Test de dades: tens via d’accés a mostra i instruments?
4. Test de bibliografia: trobes 8–12 fonts nuclears recents?
5. Test de temps: es pot fer en 10–12 setmanes de treball intens?

Exemple feble vs. fort (revisió realista)

Feble: “Com afecten les xarxes socials a la salut mental dels estudiants a Catalunya?”

Forta: “Com s’associa el temps diari a TikTok/Instagram amb l’ansietat (GAD-7) en estudiants de 1r–2n curs d’universitats públiques del Barcelonès (curs 2025–2026)?”

Del text a l’esquelet metodològic

Si la pregunta és bona, pots esbossar en 5 línies: mostra, instruments, procediment, anàlisi, ètica. Si no surt, falta concreció.

Quan parlar d’hipòtesis

• Hipòtesi: proposició verificable que anticipa el signe o la direcció d’un efecte o associació.
• Escriu-la només quan la teva pregunta sigui prou específica: “Esperem una associació positiva entre X i Y”.

Before you move on: pregunta de recerca checklist

• La pregunta inclou qui (població), on (context) i quan (període).
• Els conceptes clau estan operativitzats (escales, indicadors o definicions clares).
• El verb s’alinea amb el mètode (associa/descriu vs. causa/explica).
• És viable accedir a la mostra i recollir dades a temps.
• Hi ha prou bibliografia recent per fonamentar-la.
• La pregunta és d’una sola peça (no combina tres objectius en un).
• Evita judicis de valor i termes vagues (“impacte” sense definir).
• Es pot esbossar un protocol mínim de recollida i anàlisi.
• Pots explicar-la a algú en 20 segons sense matisos infinits.
• S’ajusta al nivell i abast d’un TFG o TFM (no “projecte doctoral encobert”).